dissabte, 31 de gener del 2009

Atrapats per la neu

Avui ens trobem a “Las Cabañas de Javalambre”.

Per sort, de matí hem pogut fer una eixida pels monts dels voltants i veure 2 salts d’aigua impressionants, ja que després ha començat a nevar.

A poc a poc, tot a anant enfarinant-se, però a la fi, ha sigut una gran nevada, fet pel qual, ara i ací no estem tots.

La meua cosina, home, filla i gossa, no han pogut arribar.

A la fi, hem esquiat un poc per la zona, però demà segurament em quedaré sense poder baixar la Piaz, el Portillo i la Sabina.

No obstant, ens conformarem si el cotxe no patina, les rodes no esquien i podem tornar sans i estalvis cap a casa.

Ara, avui jo he xalat, els que estan amb mi, no ho sé, però que anem a fer, si no tots saben aprofitar els moments de la mateixa manera.

Gaudim avui, sense excessos i demà ja vorem.

dijous, 29 de gener del 2009

La crisi la inventà Canal 9...

Tal volta hi haja crisi, tal volta no.

Tal volta hauria hagut crisi sense Canal 9, però mai haguera sigut tan greu.


Canal 9 o Campsnal 9 com a òrgan destructor, s’ha proposat inventar una crisi.
A totes les noticies surt la crisi... puja el pa: crisi, baixa la gasolina: crisi, fan Fitur: crisi... pixa un pardalet: crisi...

La crisi no era de la construcció?

Realment és tan greu? O són els empresaris, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació els que enforteixen la crisi?

Jo crec que hi ha crisi, però no tanta.

Malgrat això, de moment, el mitjans de comunicació continuaran enfonsant la reputació del govern, mentre que els empresaris continuaran tenint una excusa per despatxar gent, i estalviar-se uns diners, fent treballar més als que mantinguen el treball.

Anem a fer una cosa, qual algú diga que hi ha crisi... somriu.

dimecres, 28 de gener del 2009

Cansat...

No sé com ha estat, però avui estic cansat.

El pàdel, els xiquets, les curses d’orientació per el pati...

Però bé, seré breu.

Espere el cap de setmana amb ganes. Javalambre espera.

dimarts, 27 de gener del 2009

Ford em garanteix que la seua garantia no garanteix el producte comprat

Ací estic, de mala llet.

No fa massa vaig comprar-me un focus.

Un cotxe fenomenal, ben equipat, i tal.

Ara resulta que la radio no va.

La duc a reparar, fa com que sí, però als quatre dies no va...

Bé, cada cop que rode més de 40 minuts.

Cansat d’aquesta rutina, vaig parlar amb el taller, i m’han enviat a trucar al 961789000, que és dalt o baix, el suprem dels departaments postvenda.

Al taller em van dir que igual me la canviaven, donat que no ha estat reparada com cal.

I res, he trucat. La senyoreta, en principi atenta, em diu que la torne a reparar.

Li he contestat que això ja ho he fet unes quantes voltes.

La dona, a la seua, que la repare.

Jo, li he preguntat que si he d’estar així fins la fi de la garantia?

En poques paraules que sí. ¿Cual es el objetivo de su llamada? ¿Qué le cambie la radio?

I li he dit que “basicamente”.

I res, que no, que la duga a reparar.

Ara, la dure sempre que s’espatlle, dia darrere dia, fins que algú ho solucione, fins que caduque la garantia o me’n vaja a denunciar-los a l’oficina del consumidor, que hi ha qui la gasta massa, i hi ha qui gens.

O millor, els done la murga fins la fi de la garantia i després els denuncia... a la fi, seria divertit.

Per cert, la radio és la més bàsica, que a ells els val quatre perres, però són cabuts.

Ara que la informació va per mail... podran els micos anar pels arbres no?

Avui, justament, tantes hores ociós, sense anar a la feina, esperant per fer l’examen, a la cantina, als corredors, de “xarreta”, fent com que repesava... he tingut idees com per una vintena de blocs, però em quede amb aquesta:

Quan era petit, a l’escola m’explicaren que feia molts anys, un mico podia travessar Espanya sense xafar terra, de branca en branca. Després, venia la lògica reflexió: ens estem carregant els boscos, ja no és possible, gastem molta fusta, molts papers...

I no sé perquè, encara amb el cap embotat amb tanta informació digitalitzada, he acabat pensant, que ara que tota la informació pot navegar en format digital, anem a estalviar molt de paper. Per exemple, amb tots els boe que ja no es publicaran...

I com no vull enrotllar-me més, la pregunta absurda que m’he fet a estat: ara que la informació va per mail... podran els micos tornar a travessar la península de branca en branca?

Però per desgràcia, veig que no, doncs es continuen produint incendis evitables, i la reforestació és un tema que continua debatin-se, quan el debat hauria de ser...

Quina és la millor forma de fer una repoblació veritable?

Sense reserves... necessitem una actuació ja, menys formigó i més arbres.

diumenge, 25 de gener del 2009

Nits en vela...

Ací estic, de nit, tal i com m'agrada.

Tot el món dorm i a poc a poc vas abaixant el so de la tele.
Mor la contaminació acústica, i tot és queda quiet.
Un subnormal passa amb la seua moto sorollosa que haurien de multar.
Però quan marxa, amb la tele apagada, doncs ja t'has adonat que no fan res de bo, pots sentir tots els rellotges de la casa i és un plaer.

Et sorprens de sentir el ventilador de l'ordinador, però quan para deixes de marcar les lletres del teclat i et concentres en no res...
El veí trepitja el terra, ha estat dalt tot el dia, però fins ara no l'has pogut sentir...

Tot el món dorm, i tú i jo haríem d'estar dormint, per repondre forces pel demà, però és quan més agust estudie.
No sé si és un costum o un vici. No obstant, encara queda temps fins anar a dormir, temps a aprofitar.

Dins del meu món tinc una teoria: és de nit quan millor estudie, perquè el meu cervell inquiet està cansat, i és l'únic moment del dia en el que es pot focalitzar en una sola tasca...

Què pensarieu de mi si em vegereu jugant al futbol manager, mirant la tele i estudiant alhora?
I tot això, si no em parla ningú, perquè si em parlen he de respondre, tret del dies que estic més saturat... i perdoneu-me, perquè llavors sóc insoportable.

L'arribada al Bloc

Ja he arribat, tat volta massa tard, tal volta en el dia equivocat...
Però la vida és el que té.
Et fiques a estudiar uns apunts de la uni, i una de les tasques a realitzar és crear el teu propi bloc...

I a fora fa fred, hi ha núbols i vent, massa vent.

La veritat, no sé que faig aquí, però suponc que entraré sovint.
Ara que no tinc temps per grans poemes, ni noveles, ni relats, tindré aquest lloc per poder-me expressar.

Ara és als blocs on moren les veus dels escriptors que mai han trionfat?