dijous, 11 de juny del 2009

Gente especial

El otro día comencé mis prácticas en un centro con gente muy especial.

Estoy en un centro ocupacional.

Cada individuo es un personaje y la verdad, disfruté de muchos momentos.

Dicen que su deficiencia es mental, algunos pensaréis: tontos.

Llamadles como queráis, pero me sorprendieron profundamente.

Por ejemplo, yo no jugaría a la petanca con ellos.

Y lo mejor de todo: la mayoría te saluda cada vez que se cruza contigo, con una sonrisa, con una sonrisa bien ancha.

Siempre tienen un momento para hablar contigo, para un gesto amable, para hacerte ver cuán importante eres.

Yo vengo de un colegio en el que a veces ya ni saludas, en vez de sonreír resoplas al viento, para hablar con alguien hay que solicitar turno, o pillarle en un buen momento...

¡Qué bonito es estar en un centro tan especial!

¡Qué bonito ver como reciben tu ayuda!

En la escuela, con los niños, eso no pasa.

dimarts, 9 de juny del 2009

Escolta!

Hi ha qui vol escoltar sense sentir,

i sense sentir no s'escolta,

igual que sense mirar no s'observa,

i no hi ha tacte sense contacte.

I el temps passa i jo espere,

i l'espera llarga és eterna,

però de paciència tinc de sobra,

que la tinc de patrona.

I passe el temps esperant una millora,

millora que ni arriba ni es divisa,

mentre la terra és trenca i plora,

perquè no la cuidem alhora.

Zapatero, collons, escolta, i tanca ja Garroña.

dilluns, 8 de juny del 2009

Després de les Europees

Dia després d'eleccions.

Eleccions d'eixes que m'agraden, perquè no perd ningú.

El PP content, amb més vots, el PSOE content, amb prou suports, i la resta de partits diluïts.

Massa partits nacionalistes, massa partits d'esquerra, massa dispersió de vots, i dos partits grans: bipartidisme.

Sinó votes a aquestos dos, vot perdut.

Però no era açò el que us volia contar.

Volia fer una reflexió sobre "l'Efecte Talante".

Fa temps, el PP acusava a Zapatero de trencar Espanya i ara sembla més unida que mai.

Els partits més nacionalistes deixen d'ascendir o retrocedeixen. Malgrat la crisi, el bipartidisme es dispara, però per què?

ZP ens ha dut a un estat de "incrispació", on tot sembla tindre solució, i els problemes o es solucionen, o es deixen dormint, però no hi ha confrontació.

Sense confrontació no hi ha debat, sense debat no hi ha polarització i sense polarització aquestos vots baixen.

Així, els seus votants van al centre, és a dir, als partits grans, o es queden a casa, sense recordar que la dreta mai es queda a casa.