diumenge, 22 de març de 2009

Oreja de Van Gogh, bulos y concierto

Queridos amigos de internet:
Son casi las tres de la mañana y vengo de ver un concierto de la Oreja de Van Gogh en Castellón, en plenas fiestas de la Magdalena 2009.

Os agradecería de todo corazón que nunca más me enviarais ese mail chorra que les acusa, desde tiempos inmemoriales, de formar parte de ETA, o al menos de darles su apoyo y dinero.

Pues resuelta, que su dinero va a parar a Intermon Oxfan, para que sigan construyendo colegios, y además, como en este disco hacen un recordatorio al 11M de Madrid, van a donar una parte de las ganancias de este disco a asociaciones de las víctimas del terrorismo.

La verdad, siempre me costó creer ese mail, pero hoy un poco más.

Por otra parte, fans del grupo, creo que estáis de enhorabuena.

La nueva cantante, después de hacer un poco suyas las canciones, mantiene o mejora el nivel de grupo, al darle un aire un poco más rockero y dinámico.

Muñeca de trapo nunca será la mismo, pero a mitad concierto me han cogido ganas de cantar "LEIREEEEEEEE, LEIREEEEEE" pero me ha dado un poco de palo.

Y poco más, reflexionad un poco todos, suerte a la Oreja y a Amaya, a la que profundamente respeto.

Cisquet García.

dimecres, 18 de març de 2009

Coses de valencians

Va ser a Valencia on primer vaig anar a l’escola.

Allà va ser on em van explicar que el “Valensià” i el Català eren llengües diferents, que els catalans ens volien envair, i que ens odiaven.

M’estaven adoctrinant.

M’estaven generant un valencianisme polític odiós.

Gràcies a Deu, i a les circumstancies de la vida, la meua família va tornar a Castelló, abans que fora massa tard.

I des de Castelló tot es veu diferent.

Ara, arribe a renegar de tant en tant, fins del blau de la senyera, doncs he descobert per mi mateix, que moltes de les coses que m’havien dit eren mentida.

Ara, al facebook em retrobe amb eixe valencianime que volgué segrestar la meua consciència i les meues paraules.

I m’acusen de ser catalanista.

Diuen que no tenim arguments per dir que la nostra llengua és una, amb molts dialectes...

Ells sí tenen els seus arguments, (nosaltres els nostres) però a més a més jo tinc més perspectiva, i sé que a la frontera no hi ha catalanistes amb canons esperant per conquerir-nos.

La llàstima és que el futur passa per la normalització o la mort, i una part dels valencians prefereix morir que normalitzar-se.

Reviscola Tio Canya, que a Valencia has de tornar...

divendres, 13 de març de 2009

Festes

Venen les Falles, la Magdalena... tot a una, com si no hi hagueren més dies.

I ací estem, a aquest món, al que després d'un febrer sense res, arriba un març per omplir agendes.

Capricis del temps.

Per llàstima, com a mestre, no em puc agafar la setmana de festes, perquè jo no puc triar les vacances, de la mateixa forma que ho feu vosaltres.

Sí, vosaltres que em critiqueu per ser funcionari.

Ara que recorde, el País va fer una enquesta sobre les nostres vacances, i resulta que la gent demana que no varie.

Jo no entenc res.

Segurament, tan sols han votat mestres i hostalers, doncs, el día que ens retallen les vacances, molts negocis turístics aniran a fer la mà. Encara que nosaltres, amb el sou que tenim, continuarem tenint les nostres vacances, sempre, en temporada alta.

Ja veus.

Per cert, açò no és el que volia escriure avui, però les paraules em brollen així. Així que el que volia escriure avui, es quedarà per a demà...

dilluns, 9 de març de 2009

Ayer me sentí como una prostituta de libros.

Ayer me sentí como una prostituta de libros.

Después de todo el fin de semana leyendo libros de Deficiencia Mental, llegó un punto en que me saturé y dejé de leer por gusto.

No obstante, las hojas seguían pasando entre mis dedos, sin placer, sin ganas…

Catell, Simon, Binet, autores, reflexiones, estadios de desarrollo, que ya no quería seguir leyendo, pero el tiempo apremia.

Leía de nuevo en modo automático, sólo apto para estudiantes.

Letras, letras, palabras, palabras, hojas y hojas… que ya nada me transmitían.

Al final, por la noche, a la luz del flexo de la habitación, seguí leyendo el último libro de “Los Hijos de la Tierra” y volví a sentir el placer de la lectura, de las historias incesantes y de los sentimientos encontrados.

Y entonces pensé, que si a las prostitutas les pasaría igual… que si notarían un placer diferente entre sus quehaceres y sus amores.

Supongo que sí.
Lo que desvirtúa igualmente el sexo como a los libros, que por desgracia, no siempre son apreciados con la misma intensidad.

dijous, 5 de març de 2009

No odie

Odiar no odie res.
No és bo per la salut,
no és útil i no és profitós.

Odiar per res val,
per odiar no obtindràs res útil.

Preferisc tindre por a odi.
La por, en justa mesura, em lliura d’accidents,
de riscos innecessaris, inclús de la mort.

Preferisc plorar a tindre odi.
Si plore es netejen els meus ulls,
Odiant embrute la meua ànima.

L’odi és un verí del que no vull beure.
Per això no odie el fort vent.
Simplement no m’agrada.

dimecres, 4 de març de 2009

Jo tenia un bloc?

Sí, jo tenia un bloc, ja quasi ni el recordava...

Sabeu, tenia un examen, i per la seua culpa no podia veure més enllà.

Ara ja ha passat. Ni bé ni mal.

La vida continua i totes eixes coses.

Avui vull aprendre a mesurar la accessibilitat dels discapacitats a les webs.

Què penseu que trobaré?