dimecres, 15 d’abril del 2009

I a fora neva o plou

Hui, segon dia a Masella, pareix que hagen sigut quatre.

De matí plovia, i tothom deia que no era dia d’esquiar.

Per sort, no hem fet ni cas.

La neu espectacular, llàstima que ens a pedregat, però suau.

Després, els llamps ens han deixat incomunicats al sector més llunya de l’hotel i per primera volta en ma vida, han vingut a rescatar-nos amb un jeep.

La gent de l’estació molt amable, ens han deixat a les pistes que si eren obertes.

Després, com era poca cosa, hem anat a l’hotel.

Roba seca, esmorzar... i el temps millora.

Ale, a la pista.

La neu espectacular, però quan no era pedra era neu, però de sobte millorava.

Anem al punt més alt? 2.530m

I allà que se’ns alia la boira i la ventisca contra nosaltres.

Buf!

A refugiar-nos a la caseta d’atenció a pistes.

El bon home, després d’explicar-nos coses del territori i de les estacions, quan ha pogut ens ha guiat per la blancor .

Després, poc més, dinar i esquiar, però jo he xalat molt.


Demà ja vorem com va el temps.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Ja estic a Masella!

Ací estic, a Masella.

Marsella?

No Masella, Girona, patint, a un hotel de tres estrelles a peu de pista.

Després de matinar, 5:15 en peu, a les 10:30 ja he pogut esquiar, esmorzats i tot.

A les 17:00 ens han tira’t de les pistes, després de dos baixades finals espectacular, per alleugerir la panxa després del dinar.

Ara, estic tira’t al llit, però en uns minuts, per continuar patint, abans del sopar, anem a la piscina climatitzada.

Però no hem tingueu pena, aquesta vida s’acaba el dia 18, però de moment, a fer kilòmetres i kilòmetres de pista.

dissabte, 4 d’abril del 2009

Vergonya cavallers, vergonya!

Al Tall ha presentat a l’Auditori de Castelló aquest, el seu últim treball.

M’encanta.

Han fet un repàs de la nostra història molt interessant i entretingut.

Si no heu anat, no sabeu el que vos heu perdut.

Jo tornaria a pagar l’entrada, per tal de veure’ls la setmana vinent.

Hi ha un parell de cançons molt interessants, però els missatges són espectaculars.

Encara així, ens hem quedat sense Tio Canya.

I quan te’n vas, després d’haver aplaudit molt.

Penses... sí senyors, vergonya, cavallers vergonya...


Qui sap si algun dia un rei firmarà els furs, per tornar a ser, el rei dels valencians...

Una frase més i me’n vaig: avui m’han entrat ganes d’anar a la tomba de Jaume I... tal volta, escoltant un cd d’Al Tall, Obrint Pas o qui sap...

dijous, 2 d’abril del 2009

Primavera, primavera...

Estic fart d'aquest temps.

No em queixe de la neu d'abril, doncs vaig anar a buscar-la a al Virgen de la Vega.

Però sí d'aquest plugim, que quasi no banya, ni fa saó.

Jo no sóc de mitges tintes. Jo sóc de pluja forta o de bon Sol, i d'aire gens.

Hui al sortir de la "uni" pensava en Londres.

Ploure sense caler paraigües.

Parlar sense dir res.

Escoltar sense sentir.

Assentir sense afirmar.

Dir sí sense pensar.

Tot açò, de res val.

Espere que demà faça Sol!