dijous, 17 de febrer del 2011

Marató

Un marató és un lent apropament al patiment.
La cursa comença, però és llarga.

Són 42km, no és una broma.
Un marató té poc a vore a una mitja o a un 10.000. És una altra cosa.

Si surts més lent, segurament, a poc a poc aniràs agafant el teu ritme, però si vas massa ràpid...
Ai!
Així que ves en compte.

La cursa comença i tot és passar kms, per apropar-se al mur,
no sé quan tindràs el teu mur, jo el vaig patir del 32 al 35, si haguera anat més ràpit, el patiment haguera sigut més gran.

Però el mur es supera, perquè quan estigues a la sortida, has de tindre clara una cosa,
vas a acabar la cursa.

Has entrenat, ho has fet bé i vas a obtindre l'èxit.

El temps... no importa, gaudeix dels primers km i aprèn a patir als últims i si pot ser, no et pares mai.
Si has de dur alguna cosa de menjar, tasta-la als entrenaments i no et saltes cap avituallament: un d'aigua, un d'isotònica i si en un moment pateixes molt... canta.

No et dic que ho faces com un tenor, però canta a la teua ment, jo tinc una cançó:
Cuestión de Fe, de Stravaganzza, perquè si fas un marató és perquè creus en tu i no tens por a desafiar-te.

Sort, salut i kms!

dilluns, 14 de febrer del 2011

Continuant la partida!

Després de les caigudes a la muntanya (Figueroles i Castellnovo) i un marató de muntanya acabat, amb un temps un poc superior al desitjat, vaig desconnectar de les curses de muntanya.

Això m'ha dut a un èxit personal prou important, consolidat a les marques personals obtingudes als 10k de Divina Pastora i a la mitja de Santa Pola.

Ara, amb forces renovades continuem la partida!

He tornat a la muntanya, fent una cursa decent a Alfondeguilla i ja estic preparant la MIM.

No obstant, encara queden coses que fer a l'asfalt, com la Mitja de Benicàssim o els 5k Luís Adsuara de Castelló.

I com es sol dir a aquest casos... Salut i Kms!

Més física aplicada...

Una gran bola de pedra, en una pendent, pot quedar parada per dos pedres molt més xicotetes que la calcen bé.

No obstant, una volta lliure, si aquesta bola agafa velocitat, eixes mateixes pedres no la podran parar.

De fet, a gran velocitat, eixa pedra gegant pot ser quasi imparable, fins la fi de la pendent o més enllà.

És aquest efecte capaç de contagiar tots els països que volen ser lliures al voltant d'Egipte?

dijous, 10 de febrer del 2011

Física aplicada a la vida real

Si un cuerpo rígido recibe una fuerza en su parte central que lo trata de deformar, pueden pasar dos cosas:
1-Que no pase nada.
2-Que se rompa.

Eso es lo que está pasando en Egipto, pero parece que el conflicto llega a su fin... o a un nuevo principio.