divendres, 20 de febrer de 2009

Ja és divendres...

Ja és divendres, arriba el cap de setmana, però lluny el període d’exàmens, ja han acabat les vesprades de descans i les hores es solapen a la facultat.

Quan agafe el cotxe després del treball per anar a la uni, normalment, és temps d’estar ja a classe, però jo, que no puc fer impossibles, estic a la carretera.

Quan ja es de nit, surt de classe, agafe el cotxe i a l’hora que ja hauria d’estar sopant, estic a la carretera. A l’hora de fer un repàs estic sopant, a l’hora de relaxar-me, ara, encara no m’he dutxat.

Merda.

Sé que per a molts, açò seria una bogeria, però ja no sé viure d’altra manera.

Per sort, a l’abril, les pistes d’ALP 2500 ens esperen.

Sempre hi ha una meta.