La cursa comença, però és llarga.
Són 42km, no és una broma.
Un marató té poc a vore a una mitja o a un 10.000. És una altra cosa.
Si surts més lent, segurament, a poc a poc aniràs agafant el teu ritme, però si vas massa ràpid...
Ai!
Així que ves en compte.
La cursa comença i tot és passar kms, per apropar-se al mur,
no sé quan tindràs el teu mur, jo el vaig patir del 32 al 35, si haguera anat més ràpit, el patiment haguera sigut més gran.
Però el mur es supera, perquè quan estigues a la sortida, has de tindre clara una cosa,
vas a acabar la cursa.
Has entrenat, ho has fet bé i vas a obtindre l'èxit.
El temps... no importa, gaudeix dels primers km i aprèn a patir als últims i si pot ser, no et pares mai.
Si has de dur alguna cosa de menjar, tasta-la als entrenaments i no et saltes cap avituallament: un d'aigua, un d'isotònica i si en un moment pateixes molt... canta.
No et dic que ho faces com un tenor, però canta a la teua ment, jo tinc una cançó:
Cuestión de Fe, de Stravaganzza, perquè si fas un marató és perquè creus en tu i no tens por a desafiar-te.
Sort, salut i kms!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada