Coses de valencians

Va ser a Valencia on primer vaig anar a l’escola.

Allà va ser on em van explicar que el “Valensià” i el Català eren llengües diferents, que els catalans ens volien envair, i que ens odiaven.

M’estaven adoctrinant.

M’estaven generant un valencianisme polític odiós.

Gràcies a Deu, i a les circumstancies de la vida, la meua família va tornar a Castelló, abans que fora massa tard.

I des de Castelló tot es veu diferent.

Ara, arribe a renegar de tant en tant, fins del blau de la senyera, doncs he descobert per mi mateix, que moltes de les coses que m’havien dit eren mentida.

Ara, al facebook em retrobe amb eixe valencianime que volgué segrestar la meua consciència i les meues paraules.

I m’acusen de ser catalanista.

Diuen que no tenim arguments per dir que la nostra llengua és una, amb molts dialectes...

Ells sí tenen els seus arguments, (nosaltres els nostres) però a més a més jo tinc més perspectiva, i sé que a la frontera no hi ha catalanistes amb canons esperant per conquerir-nos.

La llàstima és que el futur passa per la normalització o la mort, i una part dels valencians prefereix morir que normalitzar-se.

Reviscola Tio Canya, que a Valencia has de tornar...