dijous, 2 d’abril del 2009

Primavera, primavera...

Estic fart d'aquest temps.

No em queixe de la neu d'abril, doncs vaig anar a buscar-la a al Virgen de la Vega.

Però sí d'aquest plugim, que quasi no banya, ni fa saó.

Jo no sóc de mitges tintes. Jo sóc de pluja forta o de bon Sol, i d'aire gens.

Hui al sortir de la "uni" pensava en Londres.

Ploure sense caler paraigües.

Parlar sense dir res.

Escoltar sense sentir.

Assentir sense afirmar.

Dir sí sense pensar.

Tot açò, de res val.

Espere que demà faça Sol!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada