Hui, segon dia a Masella, pareix que hagen sigut quatre.
De matí plovia, i tothom deia que no era dia d’esquiar.
Per sort, no hem fet ni cas.
La neu espectacular, llàstima que ens a pedregat, però suau.
Després, els llamps ens han deixat incomunicats al sector més llunya de l’hotel i per primera volta en ma vida, han vingut a rescatar-nos amb un jeep.
La gent de l’estació molt amable, ens han deixat a les pistes que si eren obertes.
Després, com era poca cosa, hem anat a l’hotel.
Roba seca, esmorzar... i el temps millora.
Ale, a la pista.
La neu espectacular, però quan no era pedra era neu, però de sobte millorava.
Anem al punt més alt? 2.530m
I allà que se’ns alia la boira i la ventisca contra nosaltres.
Buf!
A refugiar-nos a la caseta d’atenció a pistes.
El bon home, després d’explicar-nos coses del territori i de les estacions, quan ha pogut ens ha guiat per la blancor .
Després, poc més, dinar i esquiar, però jo he xalat molt.
Demà ja vorem com va el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada