I com voldràs que no t'estime?
Si l'única que et veu menuda eres tu mateixa.
Si l'única que no creu que pugues ser gran eres tu mateixa...
I com voldràs que no t'estime?
Si eres el que sempre he buscat...
Si eres el millor regal que podia tindre.
I com voldràs que no t'estime?
Si el teu somriure és més potent que el nostre far...
Encara que per desgracia a voltes no puga brillar.
I com voldràs que no t'estime?
Si em cuides quan estàs per a cuidar,
i t'ofereixes més del que cal.
I com voldràs que no t'estime?
Si per objectiu tinc estimar-te,
si per objectiu tinc cuidar-te...
i a poder ser, envellir al teu costat.
Somriu tant com pugues,
pateix poc i per l'important
i sobre tot, deixa't estimar.
I si les coses costen...
tal volta han de costar,
però una volta aconseguides,
aprèn a gaudir de veritat.
Besos amor,
t'estime.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada