Un 25 de gener de
2009 vaig iniciar aquest bloc.
Una assignatura
de a UJI m’obligava.
Ara, quasi 4 anys
més tard aplega l’entrada número 100.
La veritat, una
catàstrofe...
Sí, m´han faltat
idees, constància, inspiració, o un poc de tot... però no és normal que aquell
xic que eixia a poesia diària, de sobte, puga estar mesos sense escriure.
Ara, m’he
reactivat, pel vist, ara tinc unes poques persones que acostumen llegir-me i
això em dona una força molt gran... sé que alguns em llegiu tal com o penge,
altres de tant en tant a estall, altres... llegiu de tant en tant i amb això em
feu feliç.
Però bé, hui és
una entrada especial, la número 100 i sapigueu que em podeu demanar que parle
del tema que vulgueu... promet intentar-ho.
I poc més volia
dir-vos... passe el que passe, que res vos lleve el somriure... aquest cap de
setmana, a mig retocar la boca, em va caure la pala provisional i m’ha tocat
estar unes 60h mellat... en altre moment de la meua vida haguera sigut un
drama, però ara ja no, he soterrat tots els meus complexos i pense somriure a
la vida, fins i tot, quan aquesta em fique a proba.
Si no somrius no
vius.
O com diu el meu
germà... viu i somriu, encara que a voltes se li oblide J
La primera vez que leí este blog te pregunté...Fran estas cosas las escribes tú?... tienes madera Fran, a mi me encanta..
ResponEliminaBelmar, eres una de las personas que más me ha valorado en años. Ahora, la distancia ha crecido en kms pero te quiero un huevo.
ResponEliminaAl final sí voy a Tombatosals, me apunté ayer para completar equipo... pero en fin nada, este viaje no podrá ser, pero tienes que venir a visitarme, lo más lejos en verano.
:)
Eliminasuerte en Tombatossals, este año aun no estoy en forma para hacerla...nos vemos pronto!